Ajuntament de Búger

ITINERARI 4: es Puig Binissetí, sa Torrentera i ses Planes

Partim de la plaça de l’Ajuntament o de la Constitució i continuam pel carrer de Cervantes, a l´esquerra de la casa consistorial si miram la seva façana. Travessam el carrer de Ramon Llull i, ben aviat, voltam a l´esquerra, en el punt denominat es Cantó des Barbut, i entram al carrer des Puig. Immediatament, a la nostra dreta queda la casa anomenada es Puig. Desprès de les cases des Puig continuam pel camí de sa Font, que es manté asfaltat. A la dreta queda la casa dita es Puig de Lluny, amb dues plantes i portal de llinda; darrere, es veuen les ruïnes de les cases antigues. Ja fora del nucli urbà, en lleugera davallada, a l´esquerra queda la finca dita sa Sorteta i es gaudeix d´una ampla vista panoràmica cap a Llubí i el puig de Santa Magdalena.

Desprès de sa Sorteta, observam a la dreta del camí les restes de murada talaiòtica del jaciment de Ca s´Eixamer i des Puig entre mates i ullastres. Just desprès, a l´esquerra queda Can Bous i es Mestrall i a la dreta la casa de Ca s´Eixamer. Un poc més endavant, desprès de la casa dita Can Colet, el camí que resseguim, anomenat de sa Font o, més completament, de sa Font des Prat es troba amb el camí des Torrentó, que parteix cap a l´esquerra, per on proposam continuar la ruta principal, deixant per a un itinerari completament la continuació del camí de sa font.

El camí des Torrentó era antigament un petit curs d’aigua, d’on li ve el nom, i quan no duia aigua servia també de via de pas. Actualment encara reculi aigua, peró amb una canalització que discorre per davall l’asfalt. Pel camí des Torrentó, a la dreta deixam la casa dita s’Hort d’en Lluc; té dues plantes d’alçat i portal rodó, amb una passa al costat del camí. A l’esquerra observam un turonet que ha servit per extreure argila, propietat de Can Colet. Un minut més endavant, a la dreta s’aixeca una altra casa, amb horts de tarongers, anomenada Can Nyany, mentre que a l’esquerra lii ha la contrada des Serral, amb la caseta amb un portal de llinda de fusta, i Can Noviet. El camí s’estreny, entre parets i alguns metres més endavant trobam una caseta a l’esquerra; després, observam en la tanca de l’esquerra una antiga sínia, propietat de Ca na Mosca. Aviat arribam així al final del camí des Torrentó, ja que aquest acaba dins el camí des Pous, vora el lloc dit ses Passadores, on ara hi ha un pont relativament nou; el nom encara recorda el temps quan aquest no existia i el pas era a gual, amb les típiques passadores de pedres. Aquest pont franqueja el torrent de Can Tabou o de Can Llobina, vora els antics pous públics.
Des de ses Passadores, amb el pont i els pous, continuam cap al pont de Binissetí. A l’esquerra hi ha les cases des Canyar, de dues plantes d’alçat i coberta d’un aiguavés, mentre que a la dreta s’estenen els terrenys de la possessió de Son Tarascó.
Proposam agafar el camí de la dreta per conéixer els paisatges i la casa de Son Tarascó. Per camí sense asfaltar, a la dreta deixam una primera casa, més moderna. Després, el camí tendeix lleugerament a la dreta i ens apareixen les cases antigues de Son Tarascó.
De Son Tarascó, deixa m de banda el camí que continua cap a Can Rotget i tornam enrere els tres minuts que ens resten per recuperar el camí del pont de Can Barraca i de Binissetí. Novament en aquest entreforc, voltam a la dreta, en el punt on aquesta via descriu un revolt cap a l’esquerra. Immediatament, a l’esquerra hi ha el portell de les cases des Canyar. A la dreta observam un portell, un noguer i una renglera de xiprers.

A continuació, deixam enrere una casa amb base de marés i la part superior de totxos, situada arran del camí. A l’esquerra, un poc separada del camí, hi ha la casa de Can Llavorí, amb hortet, figueres de moro, magraners i un canyaret. Mentre, els camps de conreu dominen encara el paisatge, amb parets i portells de petites propietats; també a l’esquerra hi destriam una antiga sínia i després observam el gran pi ver de Can Barraca.

Deixam a la dreta una casa nova amb un eucaliptus vora el porteil i una segona casa sobre el camí, i arribam al pont de Binissetí o de Can Barraca, que franqueja el torrent de Massanella, denominat també localment torrent de Son Vivot i torrent de Búger, que apareix acompanyat d’abatzers i de figueres. Fa anys, abans de la construcció del pont, el pas era un gual que travessava el torrent, amb pedres passadores per a la gent que anava a peu quan el torrent corria. La documentació del segle XIX denomina aquest punt amb el nom del pas d’en Ramon.
Passat el pont de Binissetí, arribam a un important entreforc de camins asfaltats. Cap a l’esquerra, discorre el camí vell d’Inca a sa Pobla, que, en direcció a aquesta darrera població, també comunica amb Búger peis Quatre Cantons i el pont de Can Damianet. Passat el pont de Binissetí, arribam a un important entreforc de camins asfaltats. Cap a l’esquerra, discorre el camí vell d’Inca a sa Pobla, que, en direcció a aquesta darrera població, també comunica amb Búger peis Quatre Cantons i el pont de Can Damianet. Cap a la dreta, el camí vell es dirigeix a Inca. A l’altra part, s’estén el bosquet de Binissetf, on actualment es celebra la Festa des Jai.

En direcció a sa Pobla, deixam en primer lloc a la dreta un camí privat que avança per dins l´alzinar cap a Binissetí. A continució, també a la dreta, hi ha un camí de tres peus que fa de partió entre els termes d´Inca i de Búger. Trobam desprès les cases des Bosquet. Alguns metres més endavant, a l´esquerra del camí arribam al portell del molí de Can Barraca. D´aquest molí continuam el nostre itinerari pel camí vell de sa Pobla, cap a ses Planes. Un minut més endavant, a la dreta apareix una camada que condueix a les petites propietats d ela contrada de s´Hostal. Un poc més endavant, trobam la casa abandonada dita de Can Colet. a l´esquerra apareix el bosquet de ses Planes, amb alzines. Poc desprès, arribam a un entreforc de camins. A la dreta hi ha el portell del camí privat de ses Planes.
En el camí vell de sa Pobla, a l´esquerra davant el camí de ses Planes, parteix el camí sense asfaltar que condueix al punt de confluéncia dels torrents de Massanella i de Can Llobina, lloc anomenat sa Calçada. Si continuàssim pel camí vell de sa Pobla, arribaríem als Quatre Cantons, després de deixar es bosquet de Cas Metge. Per, en el plantejament d’aquesta ruta, abandonam el camí vell de sa Pobla i anam pel camí sense asfaltar de sa Calçada, amb el bosquet de ses Planes a la nostra esquerra. Dos minuts després, a la dreta tenim la casa nova dita Cas Simons. Un poc després, a l’esquerra apareix una caseta d’una planta. Alguns rnetres després, passam per un redol del camí cobert de vegetació básicament ullastres i alzines. Passat aquest redol, arribam a la confluència dels dos torrents, al lloc dit sa Calçada, on hi havia un mur de contenció d’aigua per alimentar la síquia. Just a l’esquerra, es veu perfectament la unió dels dos cursos d’aigua esmentats en un sol. Abans del jaç, a la dreta, podem observar les restes de la síquia dels molins d’aigua; vora, hi ha un canyar.
Des de sa Calçada, proposam anar cap als Pous per dins el torrent de Can Llobina, per la banda dreta del qual es pot resseguir un tram de camí ben factible de passar; per aixó, deixam a l’esquerra el jaç del torrent de Massanella, que també continua cap a la dreta i, en línia recta, en direcció nord, entram dins el torrent de Can Llobina. Ben aviat, a la dreta apareix una caseta d’una planta i portal de llinda, amb una palmera a la dreta, denominada Cas Serol de Son Paulo. Continuam pel camí que avança per la dreta del torrent, mentre que a l’esquerra hi identificam una síquia. A cinc minuts de sa Calçada, arribam al pont des Pous, al lloc anomenat ses Passadores, on enllaçam amb el camí asfaltat que comunica el poble amb els pous públics i continua cap a Binissetí, tal com ja s’ha descrit anteriorment en aquesta mateixa ruta. Quan entram al camí des Pous, deixam el camí del Torrentó davant la nostra posició, i voltam a la dreta, cap a Búger.
Entre els sementers que segueixen, observam diverses cases i algunes sínies, separades del camí, mentre que entre el panorama vegetal, les figueres es mostren més abundants. Un poc més endavant, a la dreta apareix una casa antiga, Son Aloi, amb una sínia a la vora amb engranatges de ferro, i un petit coll de cisterna embegut en i’edificació. Passam la zona dita ses Pereres i avançam entre camps de conreu, amb parets laterais de mars; ara, eis ametiers i els garrovers dominen la vegetació arbória. Peis voltants deixam alguna casa nova, com la Caseta de Búger, que queda a l’esquerra. Més endavant, arribam a la creu de terme anomenada des Pou Nou o de Can Monavi. Des de la creu de Can Monavi, continuam en pujada pel carrer de la Creu, amb un corral amb figueres d emoro, ametlers i nisprers. Aviat enllaçam amb el carrer de Mascaró, via que agafam per l' esquerra, i prest arribam a la plaça de la constitució, on acabam l´itinerari.